Internet cambia la forma de leer… ¿Y de pensar?

¿Está la red disminuyendo nuestra capacidad intelectual?

La red ha hecho que nuestra forma de leer cambie. Ahora nos hemos acostumbrado a la lectura horizontal, saltos rápidos y muy variados. Esta nueva forma, ¿disminuye nuestra capacidad intelectual de leer y pensar o nos la potencia?

El ensayista estadounidense Nicholas G. Carr (experto en tecnologías de la información y la comunicación), plantea su propio cambio a la hora de leer. Antes se sumergía en un libro y ahora a los pocos párrafos se desconcentra y es un esfuerzo seguir atento. Por lo tanto, está convencido que la red disminuye nuestra capacidad de reflexión y concentración.
La revista científica online EDGE.ORG también participan en el mismo debate. Los neurólogos sostienen que todas las actividades mentales influyen a nivel biológico en el cerebro, es decir, en el establecimiento de las conexiones neuronales, la compleja red eléctrica en la que se forman los pensamientos.

Por lo tanto hay dos posturas en este interesante debate. La posición negativa (Carr) o la positiva, como Raymon Kurzweill, que sostiene la nueva tecnología amplia la capacidad intelectual del ser humano.

Diferentes experimentos han afirmado que los lectores online leen de forma diferente que la tradicional lectura en papel. El estudio observó el comportamiento de los usuarios de dos páginas web de investigación (British Library y Joint Information Systems Comittee). La conclusión obtenida es que los lectores utilizaban una media de casi 4 minutos de lectura por libro y 8 minutos por periódico electrónico. Saltaban de un artículo a otro, no volvían atrás, leían una o dos páginas de cada fuente…

El debate está servido, de una forma o de otra, es obvio que se lee de forma distinta. También es obvio que cada vez más la red se convierte en algo necesario y natural en nuestra forma de vida, y el futuro está próximo. Ustedes que creen, ¿la red nos está volviendo tontos?

Guanyador Premi Blogger 2008: "GOES TO DOOCE"

Un any més es celebren els premis bloggies guanyant Dooce en les categories més importants: blogger de l’any, Millor disseny i millor blogger americà.


El premis Bloggies són un dels premis més importants del món dels blocs. Van néixer al 2001 i es celebre cada any. El fundador d’aquests premis és Nikolai Nolan.
La ceremonia es va celebrar el 10 de març a Austin, Texas, USA.

Per a cada categoría, s’ha d’escollir un bloc. Per aconseguir això, els internautes voten 5 blocs per a cada categoría. Els blocs amb més vots serán els finalistes per a cada categoría. Després d’altre votació el dia dels premis s’anuncien els premiats.

El bloc estrella del darrer premi va ser DOOCE. La seva creadora és Heather B. Armstrong. Ha guanyat els premis a millor disseny, millor blogger americà i el blogger de l’any.
DOOCE, és un bloc personal. Per tant, comparteix amb els seus lectors internautes, les seves vivències, els seus coneixements i les seves opinions personals.

Un cop més, la proposta de fer blocs a partir del blogger és la més recomanada pels usuaris. Felicitats al bloc DOOCE pel seu reconeixement i molta sort pels blocs nominats dels premis bloggies 2009, serà el proper gener 2009.

Chris Anderson: "Sols amb el 5% d'usuaris que paguin, una web ja és rendible"

Aquest dimarts, 25 de novembre de 2008, a l'edició digital i impresa de El Periódico es publicava aquesta interessant entrevista a Chris Anderson. Chris Anderson és qui va definir i el primer que va plantejar el concepte de The Long Tail, un nou model de negoci i una nova estratègia de negoci per a l'economia a la Xarxa.

Un cop he llegit aquesta entrevista, com a usuari tinc la meva pròpia opinió.

Realment, estic dacord en molta part del que el senyor Chris Andersoncomenta a la entrevista.

Sí que és veritat que una web serà renta-ble un cop que el número devisites sigui alt per diferents motius. El primer, perquè quant mésvisites tingui i més famosa sigui la web dins dels usuaris, més pagaranles empreses publicitàries per publicar els seus anuncis a la web. Lesempreses publicitàries busquen que els seus anuncis arribin al màxim degent possible. A més, com diu el senyor Anderson, si el número d'usuarisés molt alt, solament que paguin un 5% ja fa que la pròpia web siguirenta-ble. Això sí, el més important és fer que la teva web sigui moltvisitada, ja que un 5% d'un nombre molt petit no sortiria renta-ble.

Respecte al tema de la música, podria afegir més coses. Sí que és veritatque surten perjudicades les discogràfiques i que poc a poc la indústriamusical està canviant. Estic dacord amb Anderson, els músics sí que surtenbeneficiats pel tema dels concerts, però i si la societat s'acostuma massaa no pagar per la música? què serà dels concerts? això és perillós, ja quepot ser algun dia la gent no pagui ni per anar als concerts i llavors...de què viuran els músics?

Respecte la crisi econòmica a internet, la veritat és que no crec quesigui afectat mai tant com està afectant a a les industries i empreses.Sincerament, penso que l'internet cada vegada més, és més accessible perla majoria de societat. Ja no és tan car ni és un privilegi tenir internetcom abans, i penso que en el futur serà encara més accessible.

Per últim, m'agradaria comentar que jo sí que crec que cada vegada mésestem desaprofitant la qualitat dels productes. Ens conformem a escoltarmúsica no original i per tant no amb tanta qualitat. Ens conformem a veurepel.lícules baixades d'internet, amb mala qualitat d'imatge. Penso que jano tenim aquest interès ni aquesta actitud de valorar els productesaudiovisuals i per tant, penso que poc a poc tindrem menys motivacióalhora de fer els productes amb una alta qualitat.

Internet canvia la forma de llegir... ...i de pensar?

Començarem aquest article, recordant que cada vegada més, la societat està començant a incorporar molts mitjans a internet a la seva vida quotidiana, tenint en compte que no fa molt temps solament hi havia uns tipus de mitjans, el escrit, la televisió i la ràdio. Amb això m'agradaria recalcar, que encara, hi han àmbits com la premsa, que l'incorporació a l'internet es fa com un mitjà secundari del escrit.Després de l'última classe, m'he fixat molt bé, i la veritat és que no hi ha cap mena de diferència entre una redacció periodística escrita a internet i la mateixa notícia a paper. Això demostra la evolució que estem vivim actualment i que encara falta.

Respecte la maquetació en paper és clàssica, amb redacció periodística i fotografies. En canvi a l'internet, utilitzen vídeos, enquestes, moltes més imatges, fent que el lector llegeixi la notícia amb molta més dinamisme. El disseny és o hauria de ser molt diferent en paper que de l'internet. Aquest és el principal problema que hi ha actualment. És veritat que a l'internet incorporen molts mitjans com ara el vídeos, imatges, enquestes, publicitat, etc.. i aconsegueixen una interacció amb el lector que en paper és pràcticament impossible. Però això no és suficient. La redacció periodística és tan important com l'utilització dels mitjans que hem esmentat.No pots escriure una redacció d'una notícia en paper exactament igual que a internet, perquè la capacitat de llegir de les persones en paper no és la mateixa que a internet. Aquesta és la realitat, i hi han uns paràmetres o regles que molts diaris haurien d'aplicar.Algunes Regles:1- Cal escriure menys que en paper, utilitzant paràgrafs més curts, més esquemàtic i utilitzant més titulars2- La lletra ha de ser més gran, ja que llegir a una pantalla d'ordinador és més cansat que amb paper. A més, hi posem molta menys atenció a la redacció a una pantalla d'ordinador que en paper, ja que és més difícil de llegir.3- Cal aprofitar la incorporació d'altres mitjans a internet (vídeo, fotografies..) a la redacció perquè sigui més dinàmic la lectura. Si hi han molts paràgrafs seguits amb molta lletra, el lector no hi posarà tanta atenció i es cansarà a la meitat de la redacció.

Conclusió: S'ha de treballar més la redacció periodística a Internet. Els diaris han de ser conscients que la redacció és diferent, s'ha d'incorporar un dinamisme, una maquetació, una forma de transmetre la informació que en paper no es pot i tampoc cal.

Ara, ens centrem a Internet i la seva forma de transmetre i facilitar-nos la informació. Amb aquest fenomen de l'internet, hem canviat la forma de pensar?. En general, penso que sí. Posarem un exemple. Abans, per buscar informació d'algun tema determinat, anàvem a la biblioteca, buscaven informació en diferents llibres, etc. Quan va començar el fenomen de l'internet, el mitjà va ser una font d'informació secundari. Però actualment, que ha passat?L'internet s'ha convertit en el PRIMER mitjà de fon d'informació. Consultem primer l'internet que els llibres, i en molts casos, l'única font que consultem és l'internet. Això fa que els esforços que apliquem alhora de buscar informació sigui menys. A més, molta vegada hi ha una infoxicació, i utilitzem la primera informació que ens arriba com a bo i pot ser que no sigui la bona. Hauríem de consultar moltes fons diferents dins de l'internet i fora. Aquesta seria una recerca d'informació bona, fiable i correcte. La realitat, és que ens fiem de la primera informació que ens arriba d'internet i l'utilitzem i per tant, hem canviat, pensem i actuem dierent

Si voleu més informació, et recomano aquest article del pais: http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Internet/cambia/forma/leer/pensar/elpepisoc/20081010elpepisoc_1/Tes

Mitjans Digitals

Aquest article és per introduir-nos als mitjans digitals. Tot el que explicaré a continuació, és la meva opinió respecte les diferents fonts d'informació, articles i pàgines webs més populars dins del món digital.

Jo normalment no acostumo a consultar els diaris digitals per informar-me de l'actualitat, però avui he fet una ruta per algunes d'elles per comparar, analitzar i observar cadascuna dins d'uns paràmetres que considero importants.
Lavanguardia.es: El diari presenta uns colors molt senzills i clàssics utilitzant el negre i el blau per redactar les seves noticies amb un fons blanc. Això transmet serietat i facilita la seva redacció. El diari, està estructurat de una forma jeràrquica, ja que a la zona més sensible d'un diari (la part superior esquerre) trobem la noticia "més important" o més "rel·levant" del dia. També he observat com aquesta noticia pot canviar duant el dia, segons els esdeveniments. Per tant, mentre que a la part esquerre trobem les noticies del dia d'avui amb una estructura bàsica (títol, subtítol, petit resum, a vegades imatge petita...), al centre de la plana trobem noticies més secundaries però amb més recur-sos, com vídeos, imatges més grans, etc. A la part dreta de la plana trobem publicitat, noticies no tan importants, curiositats, etc. Per tant, tot està organitzat en tres part, on està tot lligat amb un menú superior. Lavanguardia.es, En comparació a altres diaris, no té massa interactivitat, de fet, podem trobar alguna enquesta, però no trobem molta opció de participació per part del lector. Sense cap mena de dubte, el llenguatge que utilitza és correcte, periodístic. Utilitza amb un nivell mitjà la publicitat a la seva plana. Podem trobar al obrir la pàgina, i durant la plana, però no es fa massa cargat en comparació amb altres.

Elperiodico.cat: Els colors que utilitza són molt semblants que amb La vanguardia, de fet, la seva estructura és molt semblant. Aquest diari també transmet serietat periodística. Trobo que, mentres que amb Lavanguardia.es utilitza la plana com si fos la portada d'un diari en paper, mostrant les notícies més importants, elperiodico.cat aporte la plana digital per ficar més serveis, tots els titulars, distribuïda de manera que no sigui massa gran la plana. A més, hi ha més interactivitat, ja que trobem més enquestes, comentaris a les noticies, diferents serveis. Respecte a la publicitat ho podem classificar també amb un nivell mitjà, juntament amb Lavanguardia.

Després de dos exemples molt semblants, agafo un diari com és Avui.cat, ja que té moltes diferents. Per començar el fons de la seva plana, la imatge és vermell. La plana en general és molt més cridaner, ja no transmet tanta serietat i té una jerarquía molt més clara i no tan clàssica com les anteriors. Podem veure com, la notícia més important de l'actualitat ho col·locan a la zona sensible d'un diari com les anteriors, amb la diferència que ho remarquen molt més, amb un fons negre, amb una imatge més gran i una grandària de lletre considerable. Tot està distribuït en seccions. A més Veiem molta interacció amb els lectors (enquestes, opinions de gents, etc..). A més, de totes les que he observat, aquesta és la que menys publicitat utilitza. Fan servir colors cridaners al seu menú i la plana no és molt gran, per tant personalment penso que és el diari digital més complet, més llegible i més modern.

Aquestes són els 3 diaris que penso que envolten el periodisme digital, hi han molts més, amb més diferències molt destacables, com per exemple el 20minutos, on la plana és molt gran, hi ha molta interacció, molta publicitat, però des del meu punt de vista, és poc llegible. Per tant, per a un diari digital, hem quedo amb una estructura i un disseny que transmeti una serietat periodística (com Lavanguardia) però amb una maquetació més personal i moderna (com Avui).

COME BACK

Després d'una temporada apartat del meu bloc personal, torno amb el motiu de publicar nous articles relacionats amb el periodisme digital.
Si voleu contactar amb mi personalment, aquest és el meu Correu electrònic: albert1988_@hotmail.com
Benvinguts a tothom!!!
Albert

Psiquiátrico San Eloy

El dia 30 de maig del 2008 va ser la data límit per entregar el meu primer curtmetratge, anomenat "Psiquiátrico San Eloy".

Aquest curt de 6 minuts tracte de:
Elisabeth és una noia jove que està a un Psiquiàtric per problemes mentals. Es va enamorar d'un company anomenat Carlos que també té alguns problemes mentals. Van tenir una història d'amor molt bonit, però ha arribat el moment en que Carlos ha aprovat els exàmens mentals i el donen d'alta. Elisabeth encara estarà molt de temps al centre, llavors s'haurien de separar. Per aquest motiu, decideixen escapar-se el matí del dia que li donen d'alta, però l'alarma sona i els guàrdies corren per agafar-los.

Què passara?

Per saber-ho ja el penjaré a internet i el podreu veure.

Aquesta és la portada:

Aprofito per donar les gràcies a les persones que han col·laborat a aquest projecte: Alba Pallas, Adrián Nuñez, Xavier Insa, Ralph Angelo Danan.

Gràcies