"Nosotros, el Medio", el nou periodisme

Fins ara el periodisme era exclusiu dels periodistes, on transmetien els seus continguts a tot el poble, però sense donar-nos compte a l'actualitat tot a canviat i som nosaltres, els ciutadans, els responsables.

Ha nascut una nova tendència respecte els medis tradicionals en el món del periodisme, són els blocs i ha estat anomenat com a "periodisme participatiu" o "periodisme 3.0". Aquesta nova visió del periodisme consisteix en compartir,informar i difondre els continguts de qualsevol ciutadà o grup de ciutadans des dels seus propis blocs. Aquest fenomen ha estat analitzat en el llibre "We Media" ("nosotros, el medio") escrit per Shayne Bowman i Chris Willis.

Ja no tenim exclusivament a periodistes i professionals d'altres camps debatin temes que ens afecta a tothom. Gràcies a l'existència dels blocs, veiem l'opinió de la gent i el que és més important, aquest fenomen a despertat un gran interès per part de la societat en participar, debatre i expressar els seus coneixements i opinions.
Aquesta nova visió del periodisme no és solament positiva per nosaltres i per a la llibertat d'expressió, sinó que és positiva pel funcionament de les nostres vides. Ja no hem d'escoltar les 4 veus de sempre, per fi tenim tots veu i podem fer grans coses. Aquesta és la nova generació, aquest és el nou periodisme.

La Política a Internet

Internet és ja una revolució existent de fa no molts anys. Primer van ser els diaris i les empreses que van adoptar la seva informació i el seu contacte per via internet. Després va venir la web 2.0, on tot tipus d'usuaris podien ser el realitzador de la seva plana web. Ara s'han apuntat a aquest fenomen altres usuaris, els Polítics.Actualment, tots els polítics disposen d'una pàgina web on transmeten la seva informació, opinen i busquen una interactivitat amb els seus votants, com ara els socialistes, esquerre republicana, ciu, el partit popular, etc.

Per primera vegada a l'Història a Espanya s'ha utilitzat l'internet per seguir tot el procés electoral i hem viscut en primera persona la resposta tan positiva que ha tingut aquestes darreres eleccions. Milers d'usuaris han escollit l'internet per seguir aquest procés i han deixat de banda una mica altres mitjans com ara la televisió o la típica i històrica radio. La resposta ha sigut tan multitudinària que ja s'escolta una possible votació per internet a les properes eleccions. Han hagut sautarions en diferents mitjans d'internet i una gran participació en enquestes, però això solament és el principi.


Zapatero Guanya les Eleccions 2008

L'actual president de Catalunya, José Montilla, està actualment preparant un procés per Internet. Busca l'interacció amb els seus ciutadans i a través del seu bloc contestarà a qualsevol pregunta o opinió de qualsevol ciutadà català a través d'uns vídeos que faran cada dia en els diferents carrers de Barcelona. Aquesta iniciació començarà aviat i podrem veure i valorar la seva resposta.


José Montilla

la WEB 2.0:

Quan va començar el fenomen de l’Internet, ens trobàvem a un entorn estàtic, amb pàgines HTML on hi havia poques actualitzacions i no interacciona-ven amb l’usuari. Hem arribat a un moment molt interessant en aquesta ràpida i futurista revolució. Abans l’usuari no tenia altre sortida que veure i llegir tots els continguts que uns editors/periodistes li oferien. Ara, amb la web 2.0, l’usuari interacciona, edita, crea i desenvolupa el que vol veure.
La web s’ha convertit en una plataforma on la informació i participació de l’usuari és el que mou a l’Internet. Tothom pot transmetre els seus propis continguts, per tant l’usuari es converteix en el principal periodista de la web. Amb aquest fenomen, hi ha un gran augment d’actualització amb molta més varietat d’informació, però no tot són avantatges.


Com a efecte secundari d’aquest fenomen, trobem una sobrecàrrega d’informació (infoxicacó) on cada vegada més és difícil trobar la informació correcta. A més, parlem de transmissions d’informacions a gran escala, i és molt poc regulable els continguts perjudicials i ofensius d’altres persones.

S’han sumat moltes pagines a aquest gran fenomen de la web 2.0, on trobem les més destacades: wikipedia, YouTube, Blogger, etc.

Bardem, el primer actor espanyol en guanyar un Oscar

Javier Bardem, s'ha proclamat com el primer actor espanyol en guanyar el prestigiós premi de millor actor de repart dels Oscars per la seva escalofriant i magnífica interpretació de Anton Chigurh. Bardem a donat vida a un assassí psicòpata en "No es país para Viejos". La seva nominació estaba acompanyada d'altres actors de la categoria de: Casey Afleck ("el asesinato de Jesse James"), Philip Seymour Hoffman ("La guerra de Charlie Wilson"), Hal Holbrook ("Into the wil" i Tom wilkinson ("Michael Clayton").

Les paraules d'un guanyador, d'un home que desprès de tants anys demostrant la seva professionalitat en el moment de rebre el premi eren: "Mamá esto es para tí, para nuestros tíos, para nuestros abuelos que trajeron la dignididad para los comediantes de España". També va dedicar el premi als seus companys Tommy Lee Jones, Josh Brolin i especialment " a los Coen por estar lo suficientemente locos para pensar que podía ser capaz de hacer esto y hacerme uno de los cortes de pelo más horribles en la historia".

Altre tema important a comentar és la importància dels medis de comunicació espanyol en donar suport a un actor espanyol. Segons el meu punt de vista, ha sigut insuficient, però perquè? Com tots sabem, Bardem té un caràcter no molt amable amb els medis espanyols, però des del meu punt de vista, això no és excusa per no estar al seu costat de la manera que es mereixia.

El moment del Premi