Internet cambia la forma de leer… ¿Y de pensar?

¿Está la red disminuyendo nuestra capacidad intelectual?

La red ha hecho que nuestra forma de leer cambie. Ahora nos hemos acostumbrado a la lectura horizontal, saltos rápidos y muy variados. Esta nueva forma, ¿disminuye nuestra capacidad intelectual de leer y pensar o nos la potencia?

El ensayista estadounidense Nicholas G. Carr (experto en tecnologías de la información y la comunicación), plantea su propio cambio a la hora de leer. Antes se sumergía en un libro y ahora a los pocos párrafos se desconcentra y es un esfuerzo seguir atento. Por lo tanto, está convencido que la red disminuye nuestra capacidad de reflexión y concentración.
La revista científica online EDGE.ORG también participan en el mismo debate. Los neurólogos sostienen que todas las actividades mentales influyen a nivel biológico en el cerebro, es decir, en el establecimiento de las conexiones neuronales, la compleja red eléctrica en la que se forman los pensamientos.

Por lo tanto hay dos posturas en este interesante debate. La posición negativa (Carr) o la positiva, como Raymon Kurzweill, que sostiene la nueva tecnología amplia la capacidad intelectual del ser humano.

Diferentes experimentos han afirmado que los lectores online leen de forma diferente que la tradicional lectura en papel. El estudio observó el comportamiento de los usuarios de dos páginas web de investigación (British Library y Joint Information Systems Comittee). La conclusión obtenida es que los lectores utilizaban una media de casi 4 minutos de lectura por libro y 8 minutos por periódico electrónico. Saltaban de un artículo a otro, no volvían atrás, leían una o dos páginas de cada fuente…

El debate está servido, de una forma o de otra, es obvio que se lee de forma distinta. También es obvio que cada vez más la red se convierte en algo necesario y natural en nuestra forma de vida, y el futuro está próximo. Ustedes que creen, ¿la red nos está volviendo tontos?

Guanyador Premi Blogger 2008: "GOES TO DOOCE"

Un any més es celebren els premis bloggies guanyant Dooce en les categories més importants: blogger de l’any, Millor disseny i millor blogger americà.


El premis Bloggies són un dels premis més importants del món dels blocs. Van néixer al 2001 i es celebre cada any. El fundador d’aquests premis és Nikolai Nolan.
La ceremonia es va celebrar el 10 de març a Austin, Texas, USA.

Per a cada categoría, s’ha d’escollir un bloc. Per aconseguir això, els internautes voten 5 blocs per a cada categoría. Els blocs amb més vots serán els finalistes per a cada categoría. Després d’altre votació el dia dels premis s’anuncien els premiats.

El bloc estrella del darrer premi va ser DOOCE. La seva creadora és Heather B. Armstrong. Ha guanyat els premis a millor disseny, millor blogger americà i el blogger de l’any.
DOOCE, és un bloc personal. Per tant, comparteix amb els seus lectors internautes, les seves vivències, els seus coneixements i les seves opinions personals.

Un cop més, la proposta de fer blocs a partir del blogger és la més recomanada pels usuaris. Felicitats al bloc DOOCE pel seu reconeixement i molta sort pels blocs nominats dels premis bloggies 2009, serà el proper gener 2009.

Chris Anderson: "Sols amb el 5% d'usuaris que paguin, una web ja és rendible"

Aquest dimarts, 25 de novembre de 2008, a l'edició digital i impresa de El Periódico es publicava aquesta interessant entrevista a Chris Anderson. Chris Anderson és qui va definir i el primer que va plantejar el concepte de The Long Tail, un nou model de negoci i una nova estratègia de negoci per a l'economia a la Xarxa.

Un cop he llegit aquesta entrevista, com a usuari tinc la meva pròpia opinió.

Realment, estic dacord en molta part del que el senyor Chris Andersoncomenta a la entrevista.

Sí que és veritat que una web serà renta-ble un cop que el número devisites sigui alt per diferents motius. El primer, perquè quant mésvisites tingui i més famosa sigui la web dins dels usuaris, més pagaranles empreses publicitàries per publicar els seus anuncis a la web. Lesempreses publicitàries busquen que els seus anuncis arribin al màxim degent possible. A més, com diu el senyor Anderson, si el número d'usuarisés molt alt, solament que paguin un 5% ja fa que la pròpia web siguirenta-ble. Això sí, el més important és fer que la teva web sigui moltvisitada, ja que un 5% d'un nombre molt petit no sortiria renta-ble.

Respecte al tema de la música, podria afegir més coses. Sí que és veritatque surten perjudicades les discogràfiques i que poc a poc la indústriamusical està canviant. Estic dacord amb Anderson, els músics sí que surtenbeneficiats pel tema dels concerts, però i si la societat s'acostuma massaa no pagar per la música? què serà dels concerts? això és perillós, ja quepot ser algun dia la gent no pagui ni per anar als concerts i llavors...de què viuran els músics?

Respecte la crisi econòmica a internet, la veritat és que no crec quesigui afectat mai tant com està afectant a a les industries i empreses.Sincerament, penso que l'internet cada vegada més, és més accessible perla majoria de societat. Ja no és tan car ni és un privilegi tenir internetcom abans, i penso que en el futur serà encara més accessible.

Per últim, m'agradaria comentar que jo sí que crec que cada vegada mésestem desaprofitant la qualitat dels productes. Ens conformem a escoltarmúsica no original i per tant no amb tanta qualitat. Ens conformem a veurepel.lícules baixades d'internet, amb mala qualitat d'imatge. Penso que jano tenim aquest interès ni aquesta actitud de valorar els productesaudiovisuals i per tant, penso que poc a poc tindrem menys motivacióalhora de fer els productes amb una alta qualitat.

Internet canvia la forma de llegir... ...i de pensar?

Començarem aquest article, recordant que cada vegada més, la societat està començant a incorporar molts mitjans a internet a la seva vida quotidiana, tenint en compte que no fa molt temps solament hi havia uns tipus de mitjans, el escrit, la televisió i la ràdio. Amb això m'agradaria recalcar, que encara, hi han àmbits com la premsa, que l'incorporació a l'internet es fa com un mitjà secundari del escrit.Després de l'última classe, m'he fixat molt bé, i la veritat és que no hi ha cap mena de diferència entre una redacció periodística escrita a internet i la mateixa notícia a paper. Això demostra la evolució que estem vivim actualment i que encara falta.

Respecte la maquetació en paper és clàssica, amb redacció periodística i fotografies. En canvi a l'internet, utilitzen vídeos, enquestes, moltes més imatges, fent que el lector llegeixi la notícia amb molta més dinamisme. El disseny és o hauria de ser molt diferent en paper que de l'internet. Aquest és el principal problema que hi ha actualment. És veritat que a l'internet incorporen molts mitjans com ara el vídeos, imatges, enquestes, publicitat, etc.. i aconsegueixen una interacció amb el lector que en paper és pràcticament impossible. Però això no és suficient. La redacció periodística és tan important com l'utilització dels mitjans que hem esmentat.No pots escriure una redacció d'una notícia en paper exactament igual que a internet, perquè la capacitat de llegir de les persones en paper no és la mateixa que a internet. Aquesta és la realitat, i hi han uns paràmetres o regles que molts diaris haurien d'aplicar.Algunes Regles:1- Cal escriure menys que en paper, utilitzant paràgrafs més curts, més esquemàtic i utilitzant més titulars2- La lletra ha de ser més gran, ja que llegir a una pantalla d'ordinador és més cansat que amb paper. A més, hi posem molta menys atenció a la redacció a una pantalla d'ordinador que en paper, ja que és més difícil de llegir.3- Cal aprofitar la incorporació d'altres mitjans a internet (vídeo, fotografies..) a la redacció perquè sigui més dinàmic la lectura. Si hi han molts paràgrafs seguits amb molta lletra, el lector no hi posarà tanta atenció i es cansarà a la meitat de la redacció.

Conclusió: S'ha de treballar més la redacció periodística a Internet. Els diaris han de ser conscients que la redacció és diferent, s'ha d'incorporar un dinamisme, una maquetació, una forma de transmetre la informació que en paper no es pot i tampoc cal.

Ara, ens centrem a Internet i la seva forma de transmetre i facilitar-nos la informació. Amb aquest fenomen de l'internet, hem canviat la forma de pensar?. En general, penso que sí. Posarem un exemple. Abans, per buscar informació d'algun tema determinat, anàvem a la biblioteca, buscaven informació en diferents llibres, etc. Quan va començar el fenomen de l'internet, el mitjà va ser una font d'informació secundari. Però actualment, que ha passat?L'internet s'ha convertit en el PRIMER mitjà de fon d'informació. Consultem primer l'internet que els llibres, i en molts casos, l'única font que consultem és l'internet. Això fa que els esforços que apliquem alhora de buscar informació sigui menys. A més, molta vegada hi ha una infoxicació, i utilitzem la primera informació que ens arriba com a bo i pot ser que no sigui la bona. Hauríem de consultar moltes fons diferents dins de l'internet i fora. Aquesta seria una recerca d'informació bona, fiable i correcte. La realitat, és que ens fiem de la primera informació que ens arriba d'internet i l'utilitzem i per tant, hem canviat, pensem i actuem dierent

Si voleu més informació, et recomano aquest article del pais: http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Internet/cambia/forma/leer/pensar/elpepisoc/20081010elpepisoc_1/Tes

Mitjans Digitals

Aquest article és per introduir-nos als mitjans digitals. Tot el que explicaré a continuació, és la meva opinió respecte les diferents fonts d'informació, articles i pàgines webs més populars dins del món digital.

Jo normalment no acostumo a consultar els diaris digitals per informar-me de l'actualitat, però avui he fet una ruta per algunes d'elles per comparar, analitzar i observar cadascuna dins d'uns paràmetres que considero importants.
Lavanguardia.es: El diari presenta uns colors molt senzills i clàssics utilitzant el negre i el blau per redactar les seves noticies amb un fons blanc. Això transmet serietat i facilita la seva redacció. El diari, està estructurat de una forma jeràrquica, ja que a la zona més sensible d'un diari (la part superior esquerre) trobem la noticia "més important" o més "rel·levant" del dia. També he observat com aquesta noticia pot canviar duant el dia, segons els esdeveniments. Per tant, mentre que a la part esquerre trobem les noticies del dia d'avui amb una estructura bàsica (títol, subtítol, petit resum, a vegades imatge petita...), al centre de la plana trobem noticies més secundaries però amb més recur-sos, com vídeos, imatges més grans, etc. A la part dreta de la plana trobem publicitat, noticies no tan importants, curiositats, etc. Per tant, tot està organitzat en tres part, on està tot lligat amb un menú superior. Lavanguardia.es, En comparació a altres diaris, no té massa interactivitat, de fet, podem trobar alguna enquesta, però no trobem molta opció de participació per part del lector. Sense cap mena de dubte, el llenguatge que utilitza és correcte, periodístic. Utilitza amb un nivell mitjà la publicitat a la seva plana. Podem trobar al obrir la pàgina, i durant la plana, però no es fa massa cargat en comparació amb altres.

Elperiodico.cat: Els colors que utilitza són molt semblants que amb La vanguardia, de fet, la seva estructura és molt semblant. Aquest diari també transmet serietat periodística. Trobo que, mentres que amb Lavanguardia.es utilitza la plana com si fos la portada d'un diari en paper, mostrant les notícies més importants, elperiodico.cat aporte la plana digital per ficar més serveis, tots els titulars, distribuïda de manera que no sigui massa gran la plana. A més, hi ha més interactivitat, ja que trobem més enquestes, comentaris a les noticies, diferents serveis. Respecte a la publicitat ho podem classificar també amb un nivell mitjà, juntament amb Lavanguardia.

Després de dos exemples molt semblants, agafo un diari com és Avui.cat, ja que té moltes diferents. Per començar el fons de la seva plana, la imatge és vermell. La plana en general és molt més cridaner, ja no transmet tanta serietat i té una jerarquía molt més clara i no tan clàssica com les anteriors. Podem veure com, la notícia més important de l'actualitat ho col·locan a la zona sensible d'un diari com les anteriors, amb la diferència que ho remarquen molt més, amb un fons negre, amb una imatge més gran i una grandària de lletre considerable. Tot està distribuït en seccions. A més Veiem molta interacció amb els lectors (enquestes, opinions de gents, etc..). A més, de totes les que he observat, aquesta és la que menys publicitat utilitza. Fan servir colors cridaners al seu menú i la plana no és molt gran, per tant personalment penso que és el diari digital més complet, més llegible i més modern.

Aquestes són els 3 diaris que penso que envolten el periodisme digital, hi han molts més, amb més diferències molt destacables, com per exemple el 20minutos, on la plana és molt gran, hi ha molta interacció, molta publicitat, però des del meu punt de vista, és poc llegible. Per tant, per a un diari digital, hem quedo amb una estructura i un disseny que transmeti una serietat periodística (com Lavanguardia) però amb una maquetació més personal i moderna (com Avui).

COME BACK

Després d'una temporada apartat del meu bloc personal, torno amb el motiu de publicar nous articles relacionats amb el periodisme digital.
Si voleu contactar amb mi personalment, aquest és el meu Correu electrònic: albert1988_@hotmail.com
Benvinguts a tothom!!!
Albert

Psiquiátrico San Eloy

El dia 30 de maig del 2008 va ser la data límit per entregar el meu primer curtmetratge, anomenat "Psiquiátrico San Eloy".

Aquest curt de 6 minuts tracte de:
Elisabeth és una noia jove que està a un Psiquiàtric per problemes mentals. Es va enamorar d'un company anomenat Carlos que també té alguns problemes mentals. Van tenir una història d'amor molt bonit, però ha arribat el moment en que Carlos ha aprovat els exàmens mentals i el donen d'alta. Elisabeth encara estarà molt de temps al centre, llavors s'haurien de separar. Per aquest motiu, decideixen escapar-se el matí del dia que li donen d'alta, però l'alarma sona i els guàrdies corren per agafar-los.

Què passara?

Per saber-ho ja el penjaré a internet i el podreu veure.

Aquesta és la portada:

Aprofito per donar les gràcies a les persones que han col·laborat a aquest projecte: Alba Pallas, Adrián Nuñez, Xavier Insa, Ralph Angelo Danan.

Gràcies

Bitlonia

El passat divendres 9 de maig, ens va visitar Josep Lluis de Gabriel, director de la empresa Bitlonia.
Ens va fer una xerrada molt interessant de la publicitat a internet, la situació actual, el màrqueting 2.0 i els cercadors.
Actualment la relació usuari/internet ha canviat, ja que ara ens comportem de manera activa i som nosaltres els que decidim el que volem veure, el que volen rebre i amb l’ordre que volem. Cada vegada més hi ha més nivell d’interacció i això en Josep Lluis ho sap perfectament des del put de vista de les empreses.

Bitlonia és una empresa dedicada a la publicitat a Internet. Ens va valorar la gran evolució que ha hagut en aquest aspecte, ja que ha segut de manera molt satisfactòria. Actualment totes les empreses es centren més en la publicitat a internet que fa uns anys, ja que abans era més important la publicació en altres mitjans.
A més, Josep Lluis ens va estar informant sobre el nou concepte de Màrqueting 2.0, o màrqueting interactiu, ja que esta canviant i evolucionant molt de-presa. Ens va comentar la base de fer un bon màrqueting, que és pensar la manera de fer màrqueting en els usuaris, ja que els usuaris participen de manera molt activa. Un exemple és la compra a través d’internet.

A més, ens va parlar dels cercadors i la manera de posicionar-se en ells. Les empreses més potents obten amb el pagament i per tant serà més ràpid i patrocinat, però hi han moltes que prefereixen posicionar-se d’altre manera. Per aconseguir un bon posicionament, és important que la publicitat sigui el més actual possible i ha d’estar ubicat en el moment i lloc adequat.

Josep Lluis de Gabriel:

Periodisme Digital: Francesc Castanyer

El passat 17 d’abril ens va visitar a la Universitat l’ex-director del Capgròs, Francesc Castanyer.

Castanyer va ser qui ens va guiar i informar a la visita a la redacció del setmanari Capgròs. Castanyer va estar 14 anys sent el director de la editorial per aquest motiu i per la seva professionalitat ens va fer una xerrada del periodisme digital però desde una perspectiva més professional.

Primer ens va donar una visió dels quatre mitjans de comunicació: la ràdio, la televisió, la premsa i l’internet. Es va centrar en la premsa a l’internet, i ens va informar, com ser un bon periodista, que ha de seguir per fer una bona publicació electrònica. Després d’alguns post que he ficat anteriorment al bloc, ja tenim consciència que qualsevol pot fer una publicació electrònica, però Francesc Castanyer ens va ensenyar com ser un veritable periodista i diferenciar-nos del resta. Per això, ens va donar algunes pautes molt important com ara informar de manera que busquis sempre la veritat i generis opinió. D’aquesta manera arribaràs a tothom i la teva publicació no serà un més entre tants. Hi han moltes notícies a internet, però hem saber escollir la notícia que interessi a la majoria de la població, aquestes notícies s’anomenen Hard, en canvi, les notícies que no tenen tant d’interès a la major part de la població s’anomenen Soft.

Visita a Cap Gròs

Aquesta vegada, l’assignatura de Publicació Electrònica la varem fer fora de la Universitat.

En aquest cas a la redacció periodística CAP GRÒS. Cap Gros dedica tots els seus esforços al periodisme de Mataró i del maresme. L’objectiu de la visita va ser conèixer el funcionament, en tots els aspectes, d’una publicació tant digital com escrita. Per aquest motiu, primerament ens van explicar la història del Cap Gros i la seva importància. La editorial Cap Gros és la més important que hi ha a Mataró, ja que és la que més lectors té. Però no solament té èxit al format en paper, sinó que cada vegada més, els lectors visiten a la xarxa tota la informació que necessiten del Cap Gròs.

Després ens van ensenyar totes les instalacions del Cap Gròs: la part de disseny, dels redactors, la sala de reunions, etc.. Com a curiositat comentar que a la editorial no hi havia molta gent treballant ja que feia poca estona que havien entregat l’última edició. Seguidament, vam visitar les instalacions de l’altre part, molt important, del Cap Gros: la part de la creació de la seva pàgina web. Hens van ensenyar com la dissenyen, cada quant actualitzant i com fan la seva publicació online. Un dels aspectes interessants d’aquesta part va ser el control que tenen per a conèixer l’estat de la pàgina respecte a tota la xarxa d’internet.

Com heu pogut veure, la editorial té dues parts, de les quals un és en format paperl i l'altre en format digital. Per aquest motiu, el treball és doble i el moviment dins de la editorial és encara més que en una editorial periodística escrita normal.

La web dels ajuntaments

Després d'algunes entrades fetes per aquest bloc, ja tenim consciència de la importància que presenta la publicació electrònica a la nostra vida. Nosaltres com a ciutadans, els diaris i les empreses no són les úniques que aprofiten l'internet per la seva expansió a l'hora de comunicar. Els ajuntaments cada vegada més amplien el seu servei per Internet.

Ja fa alguns anys que els ajuntaments es van donar compte del poder que té l'internet per arribar al ciutadà. Però no és l'única raó per utilitzar aquest servei. La facilitat que tenen els usuaris en contactar amb el seu ajuntament, la facilitat de fer processos i la participació dels seus ciutadans en nous projectes de l'ajuntament són altres raons. Abans el ciutadà tenia l'obligació d'anar en persona a l'ajuntament per tramitar, per exemple, el canvi d'hogar. Actualment poden contactar per via web amb el seu ajuntament i fer aquest canvi evitant el transport en persona. A més, cada vegada més, els ajuntaments volen interactuar més amb els seus ciutadans, i per això proposen projectes i fan enquestes.

Qué és essencial per a una web d'un ajuntament?

Després de fer un estudi a la web de Mataró, hem arribat a la conclusió que aquesta web hauria de mijorar molts aspectes.
- En primer lloc una web ha de tenir el servei "mapa", ja que, per exemple, a la web de Mataró és l'apartat més visitat.

- Sempre ha de tenir un servei pel turiste amb imatges, videos, descripció dels paisatges i zones d'interés de la ciutat. Després de donar-li un cop d'ull a la web citada, veiem com les imatges no són les apropiades ja que s'han de buscar imatges que transmetin emoció i ganes de visitar la ciutat i no amatges apagades i sense sentit com la imatge mostrade.

- Sempre ha de tenir un menú amb la possibilitat de canviar l'idioma.

- Ha de tenir totes les noticies actuals i les actualitzacions a la potada, com per exemple, a la web de Bilbao, però s'ha de tenir en compte, ja que a la web de Barcelona, podem observar que hi ha massa informació.

- A més, haurem de tenir compte amb els enllaços del menú, ja que l'usuari amb 3 clicks com a màxim ha d'arribar a la informació buscada.

Altres webs d'ajuntaments interessants de veure són la web de Madrid, lleida i zaragoza.

"Nosotros, el Medio", el nou periodisme

Fins ara el periodisme era exclusiu dels periodistes, on transmetien els seus continguts a tot el poble, però sense donar-nos compte a l'actualitat tot a canviat i som nosaltres, els ciutadans, els responsables.

Ha nascut una nova tendència respecte els medis tradicionals en el món del periodisme, són els blocs i ha estat anomenat com a "periodisme participatiu" o "periodisme 3.0". Aquesta nova visió del periodisme consisteix en compartir,informar i difondre els continguts de qualsevol ciutadà o grup de ciutadans des dels seus propis blocs. Aquest fenomen ha estat analitzat en el llibre "We Media" ("nosotros, el medio") escrit per Shayne Bowman i Chris Willis.

Ja no tenim exclusivament a periodistes i professionals d'altres camps debatin temes que ens afecta a tothom. Gràcies a l'existència dels blocs, veiem l'opinió de la gent i el que és més important, aquest fenomen a despertat un gran interès per part de la societat en participar, debatre i expressar els seus coneixements i opinions.
Aquesta nova visió del periodisme no és solament positiva per nosaltres i per a la llibertat d'expressió, sinó que és positiva pel funcionament de les nostres vides. Ja no hem d'escoltar les 4 veus de sempre, per fi tenim tots veu i podem fer grans coses. Aquesta és la nova generació, aquest és el nou periodisme.

La Política a Internet

Internet és ja una revolució existent de fa no molts anys. Primer van ser els diaris i les empreses que van adoptar la seva informació i el seu contacte per via internet. Després va venir la web 2.0, on tot tipus d'usuaris podien ser el realitzador de la seva plana web. Ara s'han apuntat a aquest fenomen altres usuaris, els Polítics.Actualment, tots els polítics disposen d'una pàgina web on transmeten la seva informació, opinen i busquen una interactivitat amb els seus votants, com ara els socialistes, esquerre republicana, ciu, el partit popular, etc.

Per primera vegada a l'Història a Espanya s'ha utilitzat l'internet per seguir tot el procés electoral i hem viscut en primera persona la resposta tan positiva que ha tingut aquestes darreres eleccions. Milers d'usuaris han escollit l'internet per seguir aquest procés i han deixat de banda una mica altres mitjans com ara la televisió o la típica i històrica radio. La resposta ha sigut tan multitudinària que ja s'escolta una possible votació per internet a les properes eleccions. Han hagut sautarions en diferents mitjans d'internet i una gran participació en enquestes, però això solament és el principi.


Zapatero Guanya les Eleccions 2008

L'actual president de Catalunya, José Montilla, està actualment preparant un procés per Internet. Busca l'interacció amb els seus ciutadans i a través del seu bloc contestarà a qualsevol pregunta o opinió de qualsevol ciutadà català a través d'uns vídeos que faran cada dia en els diferents carrers de Barcelona. Aquesta iniciació començarà aviat i podrem veure i valorar la seva resposta.


José Montilla

la WEB 2.0:

Quan va començar el fenomen de l’Internet, ens trobàvem a un entorn estàtic, amb pàgines HTML on hi havia poques actualitzacions i no interacciona-ven amb l’usuari. Hem arribat a un moment molt interessant en aquesta ràpida i futurista revolució. Abans l’usuari no tenia altre sortida que veure i llegir tots els continguts que uns editors/periodistes li oferien. Ara, amb la web 2.0, l’usuari interacciona, edita, crea i desenvolupa el que vol veure.
La web s’ha convertit en una plataforma on la informació i participació de l’usuari és el que mou a l’Internet. Tothom pot transmetre els seus propis continguts, per tant l’usuari es converteix en el principal periodista de la web. Amb aquest fenomen, hi ha un gran augment d’actualització amb molta més varietat d’informació, però no tot són avantatges.


Com a efecte secundari d’aquest fenomen, trobem una sobrecàrrega d’informació (infoxicacó) on cada vegada més és difícil trobar la informació correcta. A més, parlem de transmissions d’informacions a gran escala, i és molt poc regulable els continguts perjudicials i ofensius d’altres persones.

S’han sumat moltes pagines a aquest gran fenomen de la web 2.0, on trobem les més destacades: wikipedia, YouTube, Blogger, etc.

Bardem, el primer actor espanyol en guanyar un Oscar

Javier Bardem, s'ha proclamat com el primer actor espanyol en guanyar el prestigiós premi de millor actor de repart dels Oscars per la seva escalofriant i magnífica interpretació de Anton Chigurh. Bardem a donat vida a un assassí psicòpata en "No es país para Viejos". La seva nominació estaba acompanyada d'altres actors de la categoria de: Casey Afleck ("el asesinato de Jesse James"), Philip Seymour Hoffman ("La guerra de Charlie Wilson"), Hal Holbrook ("Into the wil" i Tom wilkinson ("Michael Clayton").

Les paraules d'un guanyador, d'un home que desprès de tants anys demostrant la seva professionalitat en el moment de rebre el premi eren: "Mamá esto es para tí, para nuestros tíos, para nuestros abuelos que trajeron la dignididad para los comediantes de España". També va dedicar el premi als seus companys Tommy Lee Jones, Josh Brolin i especialment " a los Coen por estar lo suficientemente locos para pensar que podía ser capaz de hacer esto y hacerme uno de los cortes de pelo más horribles en la historia".

Altre tema important a comentar és la importància dels medis de comunicació espanyol en donar suport a un actor espanyol. Segons el meu punt de vista, ha sigut insuficient, però perquè? Com tots sabem, Bardem té un caràcter no molt amable amb els medis espanyols, però des del meu punt de vista, això no és excusa per no estar al seu costat de la manera que es mereixia.

El moment del Premi

Participa al Concurs de l'Àlbum de Fotos de la EUPMT

Per començar a fer funcionar el meu bloc, he pensat en realitzar un concurs amb tots els alumnes de 2n de mitjans audiovisuals.
El concurs consisteix en completar entre tots un àlbum de fotos nostres.
Les regles del concurs són:

1- Han de ser fotografies exclusivament dels membres de classe de 2n en Mitjans Audiovisual.
2 - A la fotografia ha de sortir solament aquest alumnes.
3 - Pot ser una fotografia individual, en parella o en grup
4 - Podeu utilitzar fotografies de l'estància a NEWI, a l'universitat, de festes on heu anat junts...
5 - Podeu enviar més d'una fotografia

Podeu veure un exemple d'algunes fotografies meves que he penjat a l'àlbum.

Els premis seràn:

- A la més divertida
- A la més bonita
- A la més lletja
- A la millor individual
- A la millor parella
- Al millor grup
- A la més "gamberra"
- A la més vergonyosa

Aquests són els 8 premis que es donaràn als guanyadors. Teniu fins el 31 de març per enviar les vostres fotografies.
Hem podeu enviar les fotografies per correu albert1988_@hotmail.com o per messenger (hem podeu agregar). Un cop agotat el temps, aquest bloc anunciarà les nominacions a cada premi i s'obrirà un periode de temps on podreu votar.
Animeu-vos a participar, serà molt divertit!!!
Si teniu dubtes, curiositats o algun comentari a fer, no dubteu en escriure comentaris al bloc.
Moltes Gràcies
Albert Castro

Benvingut al meu bloc: nou any, nou bloc

Hola!!
primerament hem presento,
sóc Albert Castro, un estudiant de Mitjans Audiovisuals i aquest bloc ha estat creat a l'assignatura de Publicació Electrónica. S'ha iniciat el dia del meu 20 aniversari!!
En aquest bloc, publicarem artícles i noticies de l'actualitat, el desenvolupament de l'assignatura i de la carrera i aspectes interessants de la meva vida personal.
Gràcies per la teva visita i espero que t'agradin les meves publicacions.

Albert